19 de Març. Dia del pare. Els nostres fills s'ho pensen: Amb petons infantils i matiners, dolçament, (o no tant) el desperten. Hi ha pressa per anar al col·legi, però per a aquestes coses sempre hi ha temps. Somriures llenganyosos i un “Felicitats Eduard!” amb tot el sentit. És el pare dels nostres fills, el meu company, parella i amic, i estem junts en un gran projecte: educar i ajudar als nostres fills a ser feliços i a saber valorar el que tenen. Difícil repte, però no impossible, si a això s'afegeix gran dosi d'afecte i ganes, tolerància a la frustració, energia, paciència, sentit de l'humor (de vegades en "quarentena")... i alguna cosa més, que el dia a dia no et deixa oblidar.
Em poso a pensar i volo, com sempre. Recordo com ens vam conèixer i l'espontaneïtat del moment. Tan diferents, però iguals en el bàsic. La meva impulsivitat i sociabilitat contraresten amb la seva discreció i anàlisi, i la combinació, si és compensada, ens ajuda a no passar-nos a l'extrem.
L'Eduard riu amb les meves ocurrències, deixant-me que li expliqui, sense tallar-me les ales, però sap fer que jo mateixa sigui conscient de l'aterratge. Amor condensat que s'ha anat transformat en reposat i que de vegades juga a amagar-se mentre fem de pares. Però sempre es deixa, i sempre l'atrapem, en els seus múltiples formats. Malgrat el desgast i a les obligacions, els dos ho tenim clar.
M'agrada veure a l'Eduard amb la Martina i el Jaume. El seu rigor i pautes es vesteixen d'explicacions lògiques, a l'abast dels nens, que moltes vegades em sorprenen positivament. I alhora, sap expressar gran afecte i dir amb paraules el que molts pares no s'atreveixen, potser perquè l'etiqueta masculina ho prohibeix.
M'encanta quan riuen els tres..i unir-me a la festa. No m'estranya que els nens l'adorin, perquè és un pare compromès, amb majúscules. Hi ha fotos que ho diuen tot:
Ja fa temps que no puc anar amb ell de la mà, perquè els nens la sortegen, contents de passejar amb el seu pare. Però l'estampa m'agrada i, observant-los, m'oblido d'alguns dels nostres desacords, acordant que la propera vegada ho intentarem fer millor. Les ganes compartides, ho poden tot.
Avui m'agradaria felicitar a tots els pares que estan encantats de ser-ho i que, malgrat el canvi de vida, gaudeixen de l'etapa única i irrepetible de veure créixer als seus fills. I, com no, al meu amor discret, que avui em deixa que li faci un homenatge.
FELICITATS EDUARD!!!
Em poso a pensar i volo, com sempre. Recordo com ens vam conèixer i l'espontaneïtat del moment. Tan diferents, però iguals en el bàsic. La meva impulsivitat i sociabilitat contraresten amb la seva discreció i anàlisi, i la combinació, si és compensada, ens ajuda a no passar-nos a l'extrem.
L'Eduard riu amb les meves ocurrències, deixant-me que li expliqui, sense tallar-me les ales, però sap fer que jo mateixa sigui conscient de l'aterratge. Amor condensat que s'ha anat transformat en reposat i que de vegades juga a amagar-se mentre fem de pares. Però sempre es deixa, i sempre l'atrapem, en els seus múltiples formats. Malgrat el desgast i a les obligacions, els dos ho tenim clar.
M'agrada veure a l'Eduard amb la Martina i el Jaume. El seu rigor i pautes es vesteixen d'explicacions lògiques, a l'abast dels nens, que moltes vegades em sorprenen positivament. I alhora, sap expressar gran afecte i dir amb paraules el que molts pares no s'atreveixen, potser perquè l'etiqueta masculina ho prohibeix.
M'encanta quan riuen els tres..i unir-me a la festa. No m'estranya que els nens l'adorin, perquè és un pare compromès, amb majúscules. Hi ha fotos que ho diuen tot:
Ja fa temps que no puc anar amb ell de la mà, perquè els nens la sortegen, contents de passejar amb el seu pare. Però l'estampa m'agrada i, observant-los, m'oblido d'alguns dels nostres desacords, acordant que la propera vegada ho intentarem fer millor. Les ganes compartides, ho poden tot.
Avui m'agradaria felicitar a tots els pares que estan encantats de ser-ho i que, malgrat el canvi de vida, gaudeixen de l'etapa única i irrepetible de veure créixer als seus fills. I, com no, al meu amor discret, que avui em deixa que li faci un homenatge.
FELICITATS EDUARD!!!
Txell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada