Avui és el "Dia de la dona treballadora". Mentre penso en el significat, La Martina m'explica que a l'escola els han dit que avui es celebra que les dones poden treballar, perquè fa uns anys només anaven al riu a rentar la roba i cuidaven als seus bebès. Sorprenent plantejament. El que jo em pregunto és si realment ens hem alliberat tant i hem evolucionat, o simplement han canviat els temps.
Reflexions aparti, avui volia felicitar a totes les dones, treballadores dins i fora de casa. I el mèrit i record no és només per avui, sinó pels 364 dies restants ( bé, 365, que aquest any és de traspàs). I sobretot, volia recordar especialment d'aquelles dones que sempre han treballat pels altres, dones anònimes amb feines no reconegudes i que es mereixerien un monument.
I mentre segueixo amb el meu moment filosòfic, el Jaume, en una de les seves enginyoses sortides, em pregunta si les mares tenen una cremallera a la panxa perquè neixin els bebès ( potser encara és petit per dir-li que és una mica més semblat a un velcro). Potser és que ha sentit campanes de diades i dones, i alguna cosa relaciona. M'agradaria creure que, quan ell creixi ja no es necessitarà celebrar aquest dia, perquè els drets ja estaran més que reconeguts, però ho veig difícil.
De moment, i per posar el nostre granet de sorra, aquesta nit els he llegit un conte. És un regal d'un bon amic, que sap captar molt bé les sensibilitats humanes. És el relat de "Els Colors", que pertany al llibre "Contes per abans de Despertar", de Nunila López i Myriam Cameros, les autores de "La Ventafocs que no volia menjar perdius".
I com compartir és contagiós, jo també us regalo l'enllaç, perquè llegiu el conte i ho gaudiu:
http://es.scribd.com/doc/84436135/loscolores
Reflexions aparti, avui volia felicitar a totes les dones, treballadores dins i fora de casa. I el mèrit i record no és només per avui, sinó pels 364 dies restants ( bé, 365, que aquest any és de traspàs). I sobretot, volia recordar especialment d'aquelles dones que sempre han treballat pels altres, dones anònimes amb feines no reconegudes i que es mereixerien un monument.
I mentre segueixo amb el meu moment filosòfic, el Jaume, en una de les seves enginyoses sortides, em pregunta si les mares tenen una cremallera a la panxa perquè neixin els bebès ( potser encara és petit per dir-li que és una mica més semblat a un velcro). Potser és que ha sentit campanes de diades i dones, i alguna cosa relaciona. M'agradaria creure que, quan ell creixi ja no es necessitarà celebrar aquest dia, perquè els drets ja estaran més que reconeguts, però ho veig difícil.
De moment, i per posar el nostre granet de sorra, aquesta nit els he llegit un conte. És un regal d'un bon amic, que sap captar molt bé les sensibilitats humanes. És el relat de "Els Colors", que pertany al llibre "Contes per abans de Despertar", de Nunila López i Myriam Cameros, les autores de "La Ventafocs que no volia menjar perdius".
I com compartir és contagiós, jo també us regalo l'enllaç, perquè llegiu el conte i ho gaudiu:
http://es.scribd.com/doc/84436135/loscolores
Txell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada