La Martina arriba de l'escola emocionada..."Aquesta nit xatejaré amb la meva amiga des del teu mòbil". Nosaltres, sorpresos, li diem que encara no té edat de xatejar..." Que sí, que sí, que he quedat amb ella!"
No m'ho puc creure: mòbil, xatejar, internet....té 6 anys i aquestes paraules són part del seu vocabulari. Entenc que estem al segle XXI, però tot això em sembla d'una precocitat sorprenent.
A les 8 de la tarda rebo un sms: La Martina tenia raó, la seva amiga pregunta per ella. Li dic i els seus ulls brillen d'emoció. "Puc contestar?" "D'acord, Martina, però un missatge i ja està, que demà us veieu a l'escola"..."Val, li contesto per mail perquè no sé si té facebook".
Superviso el missatge i dissimulo, perquè crec que m'agafarà un atac de riure. Adolescència primerenca atapeida en un cos minúscul. Després vindran les primeres confidències i jo deixaré de ser el seu referent. I, com això segueixi així, hauré d'apuntar-me a un curs de social manager. Prefereixo no pensar molt que passaré del riure al plor.
Quina generació! Pressa per créixer, tecnologia a l'abast... Són nens digitals...i nosaltres, pares que, si no espavilem, aviat estarem a anys llum, intentant posar el fre als nostres fills mentre ells han trobat la fórmula per "desfrenar"...La que ens espera!
Txell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada