Després de mesos de silenci, torno a escriure en aquest blog. No hi ha excuses: ni falta de temps, ni pànic escènic, ni inexplicable timidesa.... Em tiren les lletres i aquella necessitat de comunicar-me, d'expressar-me tal com sóc i de compartir les meves vivències quotidianes en una època de la meva vida esgotadora però única, intensa i plena de descobriments. Benvinguts una altra vegada.
Txell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada