Porto uns dies de bon humor. Dec ser l'única bestiola rara que va feliç per la vida. Potser sigui un esperit contradictori, perquè conec a poques persones que estiguin contentes amb aquest 2012: la crisi econòmica i de valors ens afecta i els mateixos “xoriços” segueixen repartint-se el pastís. A més, els dies són curts, el temps no s'aclareix i fins a Setmana Santa no ens queda cap dia laborable que sigui festiu. No sé, potser m'estan fent efecte les Flors de Bach que em vaig prendre fa temps o les vitamines tenen algun component estrany....O serà escriure, que em revitalitza.
El cas és que estic somrient, controlo una mica millor les emocions i el 10% de paciència no està tan afeblida. Esforç personal que dóna algun fruit.
Al treball ja m'han posat l'etiqueta de “Happy flower forever”. No és que no tingui problemes, és que penso que la motxilla emocional que tots portem penjada ha d'anar una mica més descarregada. Un somriure pot fer que les mateixes coses es vegin des d'una altra òptica.
Ahir dijous, abans d'acabar la meva jornada laboral, em va donar un atac de riure. Tot va començar per una tonteria que ni recordo i, al principi, els meus companys em miraven sense saber molt bé què em passava. Però esl riures són savis i molt contagiosos...tres minuts més i les llàgrimes saltaven com una torrent i tenia a mig equip seguint les riallades.
Teràpia emocional compartida i alegria magnètica. L'alineació de taules, cadires i ordinadors presentava un altre panorama. Per un moment, una màgia encantadora trencava la rutina i les postures forçades. Aire renovat preparat per cada dia de batalla.
Avui segueixo somrient i recordant, perquè de bons moments està feta la nostra ànima. I per això vull compartir amb vosaltres aquestes bones vibracions i desitjar-vos bon cap de setmana.
Txell.
El cas és que estic somrient, controlo una mica millor les emocions i el 10% de paciència no està tan afeblida. Esforç personal que dóna algun fruit.
Al treball ja m'han posat l'etiqueta de “Happy flower forever”. No és que no tingui problemes, és que penso que la motxilla emocional que tots portem penjada ha d'anar una mica més descarregada. Un somriure pot fer que les mateixes coses es vegin des d'una altra òptica.
Ahir dijous, abans d'acabar la meva jornada laboral, em va donar un atac de riure. Tot va començar per una tonteria que ni recordo i, al principi, els meus companys em miraven sense saber molt bé què em passava. Però esl riures són savis i molt contagiosos...tres minuts més i les llàgrimes saltaven com una torrent i tenia a mig equip seguint les riallades.
Teràpia emocional compartida i alegria magnètica. L'alineació de taules, cadires i ordinadors presentava un altre panorama. Per un moment, una màgia encantadora trencava la rutina i les postures forçades. Aire renovat preparat per cada dia de batalla.
Avui segueixo somrient i recordant, perquè de bons moments està feta la nostra ànima. I per això vull compartir amb vosaltres aquestes bones vibracions i desitjar-vos bon cap de setmana.
Txell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada