Conte especial per Sant Jordi

La diada de Sant Jordi és una festa que uneix tradició i cultura i que omple de color una ciutat enamorada. Aquest any, m'agradaria col·laborar d'una forma molt particular: regalant un conte que va començar un dia de passeig pel bosc amb la meva família. Amb el temps, la Martina, la nostra filla de cinc anys, i jo, l'hem anant perfilant. Aquí està el resultat: un relat que combina diferents personatges d'ara i de sempre, valors humans i desenvolupament sostenible. I el més important: la fusió creativa entre mare i filla que fa que, per nosaltres, sigui molt especial. Espero que us agradi... I feliç Sant Jordi!!  

Els tres porquets i la festa del llop

Havia una vegada tres porquets que vivien al bosc. Un dia ,estaven tan tranquils recollint llenya per fer un bon foc, quan es van trobar a unes fades que no sé si coneixereu que es diuen Winx, que els van preguntar si anirien a la festa del llop.

Els tres porquets no van saber què respondre,  perquè ningú els havia convidat a aquella festa, però al final van dir que sí que anirien i van anar corrents a casa seva per buscar una robeta ben maca per posar-se. 

Per la tarda, ben mudats, van apropar- se a la casa del llop i van poder comprovar que tots els personatges dels contes havien estat convidats i que feien cua per entrar. Quan finalment els va tocar el seu torn, van trobar al Pinotxo a la porta que els va demanar la invitació. Ells es van posar molt tristos perquè no tenien cap invitació i així li van dir. El Pinotxo els va dir que sense invitació no podrien entrar....i no deia cap mentida, perquè el seu nas no creixia, es mantenia igual que sempre. 

Els tres porquets van sortir molt desanimats d'aquella casa, però de seguida, el més gran de tots, que era molt espavilat va tenir una idea i els va dir: "Per què no anem a casa i fem les invitacions. Podríem aprofitar aquelles cartolines de colors que vam fer servir quan vaig ser el protagonista de la classe. I així no haurem de comprar paper i no gastarem tant i ajudarem a conservar el medi ambient".

Als seus germans els va semblar una idea perfecta. Van tornar a casa seva, van agafar les cartolines, uns rotuladors i unes tissores i van preparar unes invitacions que deien:"El llop us convida a la seva festa. Us espero avui, dia 8 de gener, a les 5 de la tarda a casa meva, que està al mig del bosc, al costat de la gran olivera".

Tots contents, amb les seves invitacions, van tornar a casa del llop. La festa estava a punt de començar!!!! Pel camí van trobar a la Dora i els  seus amics en cotxe....La Dora els va dir: "Correu, correu, us esperem a la festa.....hem preparat unes activitats molt divertides i ens ho passarem molt bé!!!!"

"Dora, no corris tant!" van dir els porquets. Escolta, per què vas en cotxe? No seria millor anar en bicicleta? Així t'estalviaries la benzina....."

La Dora va riure:"Porquets, si és un cotxe a pedals, o us pensaveu que jo, que ensenyo tantes coses a nens i grans, estava pensant en contaminar l'aire....?. El que passa és que sóc ràpida, ràpida...!" I dit això, va agafar embranzida i va sortir disparada cap a la casa del llop.

Els porquets van intentar anar més de pressa, però com que no estaven acostumats a fer esport, es cansaven de seguida......El mitjà va dir: "Nois,he pensat que hauriem de menjar una mica més de verduretes i menjar poquetes xuxes....A partir de demà  cuinaré jo i faré més carn a la planxa, peix, espinacs i mooolta fruita......ja veureu com ens posarem molt forts i no ens cansarem tant!!!!!!"

Just quan el porquet va acabar de parlar,van arribar a la casa del llop i van tornar a trobar al Pinotxo a la porta. Li van donar les invitacions i el Pinotxo les va mirar i remirar. " La veritat és que estan molt ben escrites, sense cap falta d'ortografia, aqui no ha enganyat cap lletra...es nota que la persona que ha escrit aquesta invitació llegeix molt.....Però aquestes no són les invitacions del llop...les seves són de color verd i les que heu portat són de color taronja.....ho sento, no podeu passar....ja sabeu que quan hi ha una norma s'ha de complir...." .

Els tres porquets eren molt obedients i van entendre que havien de fer cas.....tots tristos van seure en una vorera, pensant què podien fer, ja que ells tenien moltes ganes de gresca i de compartir la festa amb els seus amics dels contes.

De sobte van veure una llum molt forta i tot seguit va aparèixer la fada padrina amb la seva vareta màgica. " Què us passa?" va preguntar. "Que no tenim la invitació de la festa del llop i no podem entrar...." "Mira que sou despistats", va dir la fada padrina, "segur que no tenieu la casa del tot endreçada i la invitació s'ha quedat sota uns papers....mireu, com que tinc poders,ara estic veient,amb els meus ulls màgics, tres invitacions sota els tuppers dels entrepans de l'esmorzar....A veure què puc fer....."

La fada padrina va moure la seva vareta i, de sobte, van aparèixer les tres invitacions a les potetes dels porquets...."Visca, visca!!!!!! Ja podem anar a la festa....moltes gràcies fada padrina, ets un solet!!!!!"

"De res, nois, gaudiu de la festa.... I recordeu: hem de ser una mica responsables de les nostres coses i deixar-les sempre recollides quan les fem servir".....

Per tercera vegada, els porquets van tornar a la casa del llop. Aquest cop ja no estava el Pinotxo vigilant. Ja havia portat molta estona i tenia dret a gaudir de la festa. La Bella Dorment, que era molt bona persona, va oferir-se a substituir al Pinotxo. "Espero no dormir- me mentre vigilo....ja saps el que m'agrada fer el ronso i, aquesta nit he descansat gaire, ja que vaig anar tard a dormir....a partir de demà, fora tele, que la nit és per descansar i no per veure pel-lícules....i ja sabeu que quan descansem bé,al dia següent tenim més ganes de jugar i no estem de mal humor....."

Els tres porquets, tots contents van donar la invitació a la Bella Dorment i, aquesta, amb un gran somriure, els va deixar entrar. Ja estaven  dins de la festa, els tres porquets no s'ho podien ni creure.....

Allà estaven molts dels seus amics: El Bob Esponja i el Patricio jugaven amb unes baldufes de fusta que havien construït ells mateixos i que havien regalat al llop. La Caputxeta, la seva àvia i el caçador, que anaven junts a totes bandes, estaven asseguts brenant, ja que havien fet la gimcama de la Dora i se'ls havia obert la gana. Els Gormiti organitzaven un concurs de disfresses, però no valia comprar- les....els personatges havien de pensar, imaginar i inventar-se les disfresses amb el que trobessin.....

La Blancaneus i els set nans pintaven les cares de tot els convidats....estaven molt organitzats, perquè ho havien estat preparant a casa durant molts dies..... Apart, es van adonar que barrejant colors podien aconseguir d'altres molt macos,així que, amb poques pintures, tenien tots els colors que volien.....

De cop, va aparèixer l'aneguet lleig, que ara ja s'havia convertit en cigne, i que tenia dos fillets que eren una mica entramaliats....."Porquets, heu trobat els meus fillets? Amb tanta gent que hi ha a la festa, els he perdut....." Els tres porquets li van dir que l'ajudarien a trobar- los i de seguida els van veure passar corrents....Sortien del lavabo amb cara de tremendos.... I de seguida els tres porquets van endevinar per què feien aquesta cara:havien deixat la llum del lavabo engegada i l'aixeta oberta.....

"Veniu aqui aneguets" va dir el petit dels tres porquets...us sembla bé això que heu fet?"

Els aneguets no s'atrevien amirar. Al principi, els havia fet gràcia la broma, però ara estaven penedits.

"Escolteu" va continuar el porquet " hem de tenir cura d'aquestes coses. Si no estem a una habitació, hem d'apagar la llum per estalviar energia. I tampoc podem deixar que l'aigua corri sense utilitzar-la. Quan acabem, tanquem l'aixeta, i així tindrem aigua sempre i quedarà per altrs nens.....i sempre hi haurà aigua, pels arbres,les flors, la natura....".

Els aneguets van demanar perdó i van decidir que mai més farien aquesta broma, ja que a ells els agradava molt fer excursions pel bosc i gaudir de la natura.....

Els tres porquets van continuar gaudint de la festa....Van trobar al Gat amb botes, que ensenyava a saltar i a fer tombarelles....i també van trobar al Ben Ten que feia les seves transformacions de personatges perquè els més petits de la festa estiguessin entretinguts....

També van trobar ales set  cabretes, que cantaven la cançó del llop quan va caure al riu i dia així:"El llop s'ha ofegat i a nosaltres no sen's ha menjat, cantem i dansem per aqui per allà, que l'enemic no tornarà"

Però la seva mare les va sentir i els va dir:"Aquesta cançó no m'agrada perquè parla del llop quan va caure al riu....sort que al final, amb l'ajuda de la Caputxeta el vam salvar....Per què no cantem:el llop ens ha convidat i a nosaltres ens ha agradat, cantem i dansem per aqui, per allà, que el nostre amic, s'alegrarà".

A les cabretes els va agradar molt més aquesta cançó, la van ensenyar a la resta de convidats i, fins i tot es van inventar un  ball que tots van practicar.

De cop van aparèixer la Ventafocs i el Príncep amb pastissos d'aniversari. Els havien fet ells mateixos i perquè tots els convidats poguessin menjar pastís, havíen fet un sense fruits secs i un altre sense gluten. Tots els convidats va començar a cantar: "Aniversari feliç, aniversari felic, el llop està content i nosaltes també!!!!!!"

El llop, tot emocionat va bufar les espelmes.....eren moltes, però com que tenia molta bufera perquè sempre havia practicat molt, no va tenir cap dificultat.

Els  convidats vandir:"Que parli, que parli!!!!"

I el llop, tot emocionat, no es va fer pregar i va agafar el micròfon per donar les gràcies als seus amics....Però quan va començar a parlar, ningú el sentia. I es que el micròfon no estava connectat i no tenia piles....

"No us preocupeu" van dir lesntrs bessones. Nosaltres tenim la solució. Sempre portem piles recarregables a la nostra bossa, així no hem d'estar sempre comprant. Té, llop, ja pots parlar, que suposem que tens moltes coses a dir."

El llop, molt content, va començar a dir:"Estimats amics. Primer de tot, vull dir- vos que estic molt content que estigueu tots aqui compartint aquest dia amb mi.

Us vull explicar per què he fet aquesta festa: ja estic cansat de ser sempre el dolent i que molts de vosaltres em tingueu por. A partir d'ara he decidit ser bo, compartir les coses, ser agraït i no ser un mandón. Ajudaré a tots els personatges dels contes i procuraré que tots es sentin feliços. Si algun dia veig que algú de vosaltres està trist, faré el que sigui per que  estigui content; m'he adonat que és molt millor portar- se bé i no fer lluites i que pensar en que els altres es sentin bé em fa sentir bé a mi també. I no tinc res més a dir. Continueu gaudint de la festa!!!!"

" I ara qui serà el dolent?" va preguntar el Pocoyó. "Si no hi ha dolents, no hi ha contes"

"Que no hi ha contes?" va dir el llop. "Jo crec que si que hi ha contes. I si no...perquè no comencem a inventar - los nosaltres?  Veniu , Caillou i Pocoyó, sereu els meus ajudants:  pensant en un conte que es digui: " No facis als altres el que no t'agradaria que et fessin a tu, us apunteu?"

"Bien, bien!!!!" Els personatges dels contes estaven encantats......

"El pastís, el pastís, que em moro de gana" va dir el Winnie the Pooh....

"Tranquils, tranquils, que hi ha per tots" va dir la Ventafocs..." I ja sabeu, res de deixar tot pel mig; quan acabeu, tots a recollir, que així podrem ballar. Posarem el plàstic en el contenidor groc, el paper en el blau, el vidre en el verd, les restes de menjar en el marró i la resta...en el contenidor del rebuig"

Tots els convidats estaven encantats amb la festa. Van menjar pastís, van recollir i es van posar a ballar.

Els tres porquets s'encarregaven de la música i van posar cançons diferents per que agradessin a tothom: les Winx, el Patito Feo, el Michael Jackson, el "tutua", Moby....tots els convidats ballaven sense parar.....Quan la festa estava a punt d'acabar van posar la cançó d'"Amics per sempre" i tots es van fer una abraçada com les que fan els bons amics.

Havia estat una festa genial, tots havien gaudit i col.laborat i el resultat havia estaat un éxit.

I encara que els nostres amics haguessin estat més i més estona a la festa, es van adonar que ja era hora de plegar i tornar cap a caseta. Tots van ajudar al llop a acabar de netejar i van anar desfilant cap a les seves llars.

Els tres porquets es van acomiadar del llop, li van donar les gràcies i, com que els havia agradat tant l'abraçada d'abans van tornar a fer-li una altra.

Tots contents i cansadets tornaven a casa quan van sentir un cotxe. Eren la Sally i el Llamp Mc queen." Voleu que us portem a casa?" Els tres porquets no ho van dubtar ni un moment, estaven rebentats! "Si,si us plau".

De tornada a casa no podien parar de parlar de la festa i del més important que havien après, que estimar era gaudir i compartir.

I aquella nit, quan es van posar al llit, van tenir uns somnis ben dolços en els que jugaven i reien amb tots els seus amics.

I vet aqui un gos, vet aqui un gat, vet aqui un conte que s'ha acabat.

I vet aqui un gat, vet a qui un gos, vet aqui el conte que ja s'ha fos.

Txell