Canvi de roba

Després d'uns dies de col·lapse primaveral, avui he decidit donar un gran pas. Una d'aquestes decisions que marquen la fi d'una etapa per passar a la següent i que anuncien l'arribada del bon temps. Avui em trauré les botes i em posaré les sandàlies. Sense terme mitjà, sense un pas previ, decidida, avui rebo la nova estació convençuda que no hi ha marxa enrere. Per la meva banda, queda inaugurada oficialment la primavera.

Últimament he estat rebent senyals i inputs que aquest canvi estacional s'anava a produir. El més agraït ha estat el canvi de llum, passant de l'apagat hivern a una estació més lluminosa. La ciutat està més viva i viscuda. Sembla la tornada del "Flautista de Hamelín", amb els parcs plens de nens que ja no semblen globus amb anoracs. Sense abrics, capells i bufandes tenen forma humana i es mouen amb llibertat. I mentre el sol apreta i els nostres fills tenen ganes de jugar, els pares semblem penja-robes amb la roba que els sobra. Perquè les peces d'abric segueixen sortint de casa a causa dels "per si de cas" i "no se'ns vagin a constipar" i acaben de figura decorativa en qualsevol adult amb cara de "anem-nos a casa ja".

Malgrat la claredat del dia, a mi em costa aclarir-me i organitzar-me. Toca canvi de la roba de l'armari, desgast físic i mental. Però com no és qüestió de retardar-ho més, començo amb la roba dels meus fills, que sempre són la nostra prioritat. I començo a obrir bosses i caixes, no del tot conscient del que es pot organitzar.

Començo provant les peces de l'any passat i els dóna per saltar. Després de vuit samarretes i uns quants pantalons jo no puc més. I a mesura que creix la seva energia i excitació minven les meves piles i la meva paciència.

Em paro a observar el panorama i faig balanç: tinc una amanida russa de peces al menjador, una revolució de peces de colors amb les quals els meus fills s'estan divertint cada vegada més, muntant el seu carnestoltes particular. El moment culminant és quan intercanvien la roba i el Jaume em demana que li cordi un vestit de flors. Ric o ploro?

No només m'ho prenc increïblement bé, sinó que decideixo recuperar el meu passat infantil i tornar-me més nena que ells. Recupero la imaginació i ens inventem una història de cavallers i princeses estiuencs, amb vestits de bany per barrets i capes de vestits de platja. Per un moment, penso que el binomi educació i diversió és compatible i gaudeixo amb ells del moment. M'agrada i els meus fills em miren contents i divertits. No estic complint l'objectiu d'organitzar la roba, però estic vivint un moment especial. "Mare, asseu-te en el tron, que ets la nostra reina esforçada". Em quedo sense paraules. Estic assistint a una representació de l'estima personificada.

Perdo el fil del que volia fer, segur que és més tard del que penso, però en aquest moment no m'importa massa. Les mares tenim recursos, així que acabaré mesurant la roba que queda sense provar i aprofitant els vestits curts com a camisoles amb algun legging que pugui combinar. No puc deixar a mig fer aquesta funció que és a punt d'acabar. I la veritat, una estona de reina a ningú li ve malament. Riem i ens divertim: cadascu té el seu paper, el seu moment, el seu rol. Tornar a la infància t'ajuda a minimitzar les preocupacions i a recuperar aquella innocència amagada en un bagul perdut del passat.

Després d'uns quants aplaudiments i triples bisos de funcions repetitives, intento convèncer als meus fills que als actors els ha arribat l'hora de posar-se el pijama. Dura negociació dels cinc minuts que es converteixen en quinze eterns. Vaig desprenent-me dels meus privilegis de reina per tornar a les meves obligacions de mare i recullo la roba el més ràpid possible. Apilo unes quantes torres de Pisa de peces i retardo el canvi de roba un dia més. Ric pensant que tot ha començat per una sandàlies.

Mentre ajudem als nostres fills a posar-se el pijama expliquen divertits la seva tarda de festa. "Demà una altra vegada, val?" ens demanen. I jo els somric pensant que, malgrat ser un dia perdut de treball, les seves vives mirades compensen les hores i organitzacíó que m'espera per estar a punt i preparats per la primavera.

Txell.