El meu bolso és un hàbitat desconegut, un lloc on conviuen tot tipus d'utensilis amb la finalitat de ser utilitzats. Alguns tenen una vida moguda i alegre i estan entretinguts de tant entrar i sortir. Uns altres, no obstant això, no corren la mateixa sort i queden oblidats a l'interior, esperant una oportunitat, que algú es recordi d'ells i els doni una mica de vida i animació.
Avui sembla que tots seran tractats com mereixen. He agafat el bolso i he notat que pesava més del compte, que potser havia arribat l'hora de revisar el que hi ha dins, eliminar coses inútils i recuperar altres oblidades que encara no han complert cap missió.
Sé d'una persona que, arribats a aquest punt em preguntaria si també porto cendrers de marbre, pel pes i la consistència....no ho negaré, de vegades em costa organitzar-me i en el meu dia a dia hi ha poc temps per fixar-se. Les coses urgents i importants passen per davant de tota la resta. Però abans que la meva esquena comenci a patir més del compte procediré a una bona revisió del mateix.
El primer pas és buscar un lloc tranquil i un moment relaxat. Els nens estan veient "Toy *Story 3"( quin encert de pel·lícula), així que, com a mínim, tinc més de mitja hora assegurada.
Vaig a la nostra habitació i buido el bolso, la caixa de Pandora. Trio el moneder, d'un gruix respectable. Està ple de targetes: supermercats, mútues, dnis, seguretat social, botigues ( la majoria de nens) , club super tres, farmàcia, tarja del treball...crec que la meitat no les utilitzo, així que les guardo en el calaix per si de cas....aquests "per si de cas" que no es compleixen mai, però que em donen seguretat. Oh!, acabo de descobrir una tarja regal d'un centre comercial...Tindrà diners? A mi aquestes coses m'emocionen, són sorpreses insignificants que em donen uns moments de felicitat.
Obro la cremallera de les monedes i surten disparades....les compto: 5,25 euros en monedes d'1, 2, 5, 10 i 20 cèntims en la seva majoria....crec que vaig a fer feliços als meus fills, els regalaré els diners per a la guardiola, els encanta el soroll de les monedes al caure...Sempre em passa el mateix....vaig a les botigues amb pressa, compro i vaig acumulant diners i després el moneder no tanca ( ai, aquesta previsió!).
Miro la part dels bitllets.....la veritat és que hi ha pocs, però l'espai que queda està atapeit amb tiquets de compra. Els guardo per portar un control i al final sempre queden atrapats i mig esborrats. Tinc del 2010.... Tiquets fora!!
Al costat dels tiquets també tinc vals de botigues; és la destinació de qualsevol mare: compres alguna cosa per als teus fills, no estàs segura de la talla i la dependenta et diu: "si no li va bé, et podem fer un val". Típica frase que t'inspira confiança....fins que arribes a casa, comproves que cada botigues té les mides completament diferents i que has de tornar a veure a la teva estimada dependenta....I no sé que és el que em fa més mandra: tornar a la botiga, acumular un nou val o pensar que he de tornar a provar qualsevol peça als meus fills ( sempre els dóna per córrer i saltar....).
Observo el moneder. Ha recuperat la seva forma inicial i els botons i cremalleres tanquen a la perfecció. Descobreixo un últim compartiment amb fotos carnet dels meus fills. Zona intocable! Les miro i em fan somriure. Tres minuts agradables enmig del meu desordre.
Continuo amb l'organització: dos paquets de kleenex i un de tovalloletes. Tornen a la bossa immediatament. Encara que ha arribat primavera, la temporada de mocs no ha finalitzat, així que crec que encara poden donar un bon servei.
També trobo tres bolígrafs (hi ha dos que no funcionen), dos colors, una goma, un llapis sense punta, tres clips per agafar papers i quatre post-it amb la llista de la compra, entre els quals apareix un paper amb lletres infantils: "Tastimu mol mara" . M'emociono i se'm posen els ulls de japonesa. Quina dolçor! M'encanta aquesta forma de comunicació amb la meva filla; guardo el paper en el calaix dels tresors.
Segueixen sortint tresors: un xupaxup i tres sugus enganxosos (intento treure el paper per menjar-me un, però està totalment enganxat), dos gormiti, una kitty en miniatura, tres sorpreses dels ous Kinder i quatre cartes del codi Lyoko. Sempre passa els mateix: els "guegos" ( com diuen els meus fills) i les sorpreses fan molta il·lusió els primers cinc minuts....després ja ve el: "mare, m'ho guardes?" i d'aquí a perduts en la bossa.
De sobte m'agafa el riure: porto una brotxa i maquillatge al bolso.No ho sabia! Tornaré a deixar-ho per a aquests moments de retoc personal...Quins moments? Bé, potser ha arribat l'hora de no tenir tant aspecte de mare...
Segueixo seleccionant coses fins que sento un: "què fas mare?". Ha passat més d'una hora i no m'he adonat. La pel·lícula ha acabat i els meus fills comencen a tocar tot el que encara està fora de la bossa. Em pregunten, em volen " ajudar".... Crec que ha arribat el moment de posar fi al meu primer "round" d'ordre. Poso tot el que queda al bolso i ho aparto de la vista. Demà serà un altre dia amb un altre tipus de prioritats. I segurament, d'aqui a algunes setmanes, tornaré a trobar un altre d'aquests moments per poder revisar i organitzar aquesta porció de la meva que està dins el meu bolso.
Avui sembla que tots seran tractats com mereixen. He agafat el bolso i he notat que pesava més del compte, que potser havia arribat l'hora de revisar el que hi ha dins, eliminar coses inútils i recuperar altres oblidades que encara no han complert cap missió.
Sé d'una persona que, arribats a aquest punt em preguntaria si també porto cendrers de marbre, pel pes i la consistència....no ho negaré, de vegades em costa organitzar-me i en el meu dia a dia hi ha poc temps per fixar-se. Les coses urgents i importants passen per davant de tota la resta. Però abans que la meva esquena comenci a patir més del compte procediré a una bona revisió del mateix.
El primer pas és buscar un lloc tranquil i un moment relaxat. Els nens estan veient "Toy *Story 3"( quin encert de pel·lícula), així que, com a mínim, tinc més de mitja hora assegurada.
Vaig a la nostra habitació i buido el bolso, la caixa de Pandora. Trio el moneder, d'un gruix respectable. Està ple de targetes: supermercats, mútues, dnis, seguretat social, botigues ( la majoria de nens) , club super tres, farmàcia, tarja del treball...crec que la meitat no les utilitzo, així que les guardo en el calaix per si de cas....aquests "per si de cas" que no es compleixen mai, però que em donen seguretat. Oh!, acabo de descobrir una tarja regal d'un centre comercial...Tindrà diners? A mi aquestes coses m'emocionen, són sorpreses insignificants que em donen uns moments de felicitat.
Obro la cremallera de les monedes i surten disparades....les compto: 5,25 euros en monedes d'1, 2, 5, 10 i 20 cèntims en la seva majoria....crec que vaig a fer feliços als meus fills, els regalaré els diners per a la guardiola, els encanta el soroll de les monedes al caure...Sempre em passa el mateix....vaig a les botigues amb pressa, compro i vaig acumulant diners i després el moneder no tanca ( ai, aquesta previsió!).
Miro la part dels bitllets.....la veritat és que hi ha pocs, però l'espai que queda està atapeit amb tiquets de compra. Els guardo per portar un control i al final sempre queden atrapats i mig esborrats. Tinc del 2010.... Tiquets fora!!
Al costat dels tiquets també tinc vals de botigues; és la destinació de qualsevol mare: compres alguna cosa per als teus fills, no estàs segura de la talla i la dependenta et diu: "si no li va bé, et podem fer un val". Típica frase que t'inspira confiança....fins que arribes a casa, comproves que cada botigues té les mides completament diferents i que has de tornar a veure a la teva estimada dependenta....I no sé que és el que em fa més mandra: tornar a la botiga, acumular un nou val o pensar que he de tornar a provar qualsevol peça als meus fills ( sempre els dóna per córrer i saltar....).
Observo el moneder. Ha recuperat la seva forma inicial i els botons i cremalleres tanquen a la perfecció. Descobreixo un últim compartiment amb fotos carnet dels meus fills. Zona intocable! Les miro i em fan somriure. Tres minuts agradables enmig del meu desordre.
Continuo amb l'organització: dos paquets de kleenex i un de tovalloletes. Tornen a la bossa immediatament. Encara que ha arribat primavera, la temporada de mocs no ha finalitzat, així que crec que encara poden donar un bon servei.
També trobo tres bolígrafs (hi ha dos que no funcionen), dos colors, una goma, un llapis sense punta, tres clips per agafar papers i quatre post-it amb la llista de la compra, entre els quals apareix un paper amb lletres infantils: "Tastimu mol mara" . M'emociono i se'm posen els ulls de japonesa. Quina dolçor! M'encanta aquesta forma de comunicació amb la meva filla; guardo el paper en el calaix dels tresors.
Segueixen sortint tresors: un xupaxup i tres sugus enganxosos (intento treure el paper per menjar-me un, però està totalment enganxat), dos gormiti, una kitty en miniatura, tres sorpreses dels ous Kinder i quatre cartes del codi Lyoko. Sempre passa els mateix: els "guegos" ( com diuen els meus fills) i les sorpreses fan molta il·lusió els primers cinc minuts....després ja ve el: "mare, m'ho guardes?" i d'aquí a perduts en la bossa.
De sobte m'agafa el riure: porto una brotxa i maquillatge al bolso.No ho sabia! Tornaré a deixar-ho per a aquests moments de retoc personal...Quins moments? Bé, potser ha arribat l'hora de no tenir tant aspecte de mare...
Segueixo seleccionant coses fins que sento un: "què fas mare?". Ha passat més d'una hora i no m'he adonat. La pel·lícula ha acabat i els meus fills comencen a tocar tot el que encara està fora de la bossa. Em pregunten, em volen " ajudar".... Crec que ha arribat el moment de posar fi al meu primer "round" d'ordre. Poso tot el que queda al bolso i ho aparto de la vista. Demà serà un altre dia amb un altre tipus de prioritats. I segurament, d'aqui a algunes setmanes, tornaré a trobar un altre d'aquests moments per poder revisar i organitzar aquesta porció de la meva que està dins el meu bolso.
Txell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada