Dia de la mare

6 de maig, dia de la mare. Encara que una mica cansada i afectada per la primavera ( com cada any) no vull que s'acabi el dia sense felicitar a totes les mares convençudes, que es desviuen pels seus fills, que gaudeixen i pateixen amb ells. 

Porto uns quants anys sentint-me mare, exactament set, des de que la Martina, a la meva panxa, ja formava part dels nostres plans. Pares feliços, disposats a fer-ho tan bé com fos possible, conscients del nostre canvi de vida i d'estat, encara que, mirant-ho amb distància, no del tot. Ser pare és el millor aprenentatge sobre la marxa, en el qual el sentit comú i la paciència són els nostres companys de viatge, hiperdesenvolupats exponencialment.

Els fills fan que surti el millor i el pitjor de tots nosaltres. Mai abans havia cridat tant, però mai havia estimat tant, ni havia mostrat la meva sensibilitat de forma tan intensa, entenent perfectament l'amor maternal (o paternal que, en el nostre cas, és el mateix). És un amor gratuït, sense esperar gens a canvi, ple d'il·lusió per veure que els teus fills aprenen a ser personetes i poden arribar a ser grans persones.

Guiem als nostres fills, perquè els sigui més fàcil la vida, vivim les seves històries cedint-los tot el protagonisme, ajudant-los a agafar les regnes de la seva destinació. Moltes vegades ens canviaríem per ells, per evitar patimemts i perquè no repeteixin les nostres errades. Però no podem viure la seva vida, només a ells els pertany. Som el seu suport i el seu coixí, sempre estem, quan aprenen tot (bo i dolent) que els pot oferir la vida. Riure i plorar, tot forma part del cicle, sempre oferint la nostra mà i companyia.

Ho intentem, ens esforcem i és tan difícil...Cada fill és diferent i cada etapa també i els sentiments no es poden canviar. De vegades m'agradaria mostrar un món ideal, però vivim al món real...així que, com podem, els preparem, adaptant-lo a la seva edat. I són ells, els que, sovint, ens donen lliçons de la seva visió, fent més simple el que els adults veiem complicat, amb les seves lògiques preguntes sobre el funcionament de tot.

Així em sento, mare en tots els sentits, intentant no perdre la meva essència. Dies més bons que uns altres, però sempre recolzant als nostres fills en els seus somnis, mentre intento no oblidar els meus. I avui, en el nostre dia, m'agradaria regalar-vos un enllaç a un vídeo que, encara que tingui publicitat final, il·lustra molt bé part dels nostres sentiments ( Gràcies, Sílvia, per passar-m'ho).

Feliç dia de la mare!

Txell