Després d'unes intenses vacances de Setmana Santa amb els nens, amb el temps que no ha acompanyat, he decidit anotar-me una sèrie de normes, ítems i propostes a tenir en compte, perquè el "kit de supervivència" en un dia de pluja sigui complet. Espero que, a part de servir-me, també sigui útil per molts de vosaltres.
1- Esmorzar.
La tristesa que dóna despertar amb un dia gris de pluja pot compensar-se amb un bon esmorzar, sobretot en un dia festiu. Una xocolata calenta feta de forma tradicional és una bona opció per a pares/mares arriscats/des. És una forma d'entrenar als fills a esperar pacientment, dosificant els seus "Ja està?" mentre intentes que la llet no se t'enganxi en el fons del pot. Si combines tranquil·litat i estima, el resultat, normalment, és espectacular, una revolució del gaudir, ja que tots ens convertim en nens. I els nostres fills, immersos en un moment dolç, s'obliden del mal temps i també de les taques que esquitxen la seva cara, mans i els seus pijames. I jo també m'oblido de rentadores i només penso que és un bon començament per aquest dia.
2. - Equip bàsic de pluja.
Botes d'aigua
Encara que hi ha qui diu que unes botes d'aigua són un accessori totalment inútil, per mi són un gran invent. La principal raó és que, amb uns nens moguts com els nostres, és impossible quedar-se tot el dia a casa, ja que corres el risc de trobar-te'ls penjats del sostre a mitja tarda (o penjar-te tu directament). Per això és important que surtin a trepitjar tolls, amb les botes més llempants del mercat, perquè se'ls vegi bé. La Martina les té de flors i el Jaume, del Llamp McQueen (no podia ser d'una altra forma...), però existeixen algunes més cridaneres encara. També és imprescindible fer els ulls grossos, ja que no només acabaran mullades les botes, sinó els pantalons i, amb menys sort, fins i tot, les orelles, amb o sense relliscada.
Paraigues
Mai m'ha agradat anar amb paraigues, però entenc que és una cosa bàsica, encara que jo l'he passejat més que utilitzat. En el cas dels nens, la utilitat es resumeix als primers cinc minuts (si és que arriba). Recomano comprar-lo transparent, encara que sigui menys vistós, perquè facilita la visió perifèrica.
En el nostre cas, l'estampat de vaca de la Martina li permet conduir bé, sense xocar-se ni posar-lo a l'ull de ningú. Però el dels Gormiti del Jaume, barrejat amb la seva tossudessa i edat, és un perill: pitjor que un novell conduint sota una tempesta de neu. Amb el temps, he millorat la meva cara de pòker i les meves disculpes davant trepitjades i atropellaments.
A més, cal tenir en compte que la il·lusió per aguantar-ho i passejar-lo s'acaba esvaint i el paraigues acaba girant, rodolant i fent una sèrie de moviments infantils fins a acabar arrossegat pel terra.
Altres complements
Existeixen altres complements opcionals, com el capell o "chubasquero", però si no crida l'atenció o no és de colors vius, sembla que no té el mateix efecte per als nens. És com si tots els personatges dels dibuixos animats sortissin de passeig incrustats al plàstic i es saludessin entre ells. A nosaltres ens falten aquests accessoris, encara que, l'última vegada, els nostres fills van sortir de casa, convençuts, amb gorra de LlampMcQueen (per variar) i gorret blau claret de platja amb bolset a joc. Autèntics per a la seva mare, que sempre els troba una llum especial.
3. - Activitats per fer a casa
Pintures de la cara
Els nostres fills tenen predilecció per pintar-se la cara. Qualsevol festa, qualsevol celebració, qualsevol excusa és bona per acabar més que retolats. Batmans, Spidermans, fades, tigres, princeses i pirates...els llapissos de colors i purpurines sempre acaben envaint les seves cares. Tinc mil fotos de tots els seus looks i disfresses. Les últimes, un lleó amb tints de Bob Esponja i un tribut a Messi amb bigoti i barba. Preparats, en un llarg dia de pluja que sembla que mai acaba.
Jocs de taula o cartes
Des que els nens van aprendre a jugar a l'Uno, s'organitzen veritables competicions a casa. És com una marató, en la que no pots despistar-te perquè ells, espavilats i atents, estan "a la que salta". Amb el temps, han après que guanyar no és l'única cosa important i hem passat del drama dels perdedors al "Fem una altra?". A més, l'Eduard els ha ensenyat a apuntar les classificacions en un paper i és divertit veure grans lletres i nombres amb traç infantil que es reparteixen en una taula.
Em diverteixen aquests moments, encara que reconec que pot arribar un punt en què les partides s'eternitzin: els nostres fills, com la majoria dels nens, no tenen mesura i sempre volen més. I encara que cedeixis, mai és suficient. En aquests casos, l'habilitat per deslligar-te sense tallar en sec és una virtut que reconec que he de potenciar una mica més.
A part de l'Uno, que és el joc de moda d'aquesta temporada a la nostra casa, hi ha altres variants com el parxís (un clàssic), l'oca ( avorridíssim, encara que a ells els encanta) i el "bingo" (amb el *binguero Jaume, que "canta" les boles numerades d'una forma molt especial....de fet, per si sol, ja és un número....)
Manualitats.
Un altre gran recurs per als dies de pluja són els treballs manuals. La Martina, gran aficionada a "Art Attack", sempre fa noves propostes. I jo m'animo, segons el dia, i després d'observar si el Jaume està molt guerrer, ja que penso en les boletes minúscules de collarets que poden rodar pel terra, la cola a tot arreu menys en el paper i els pinzells i pintures repartits per tota la roba.
Amb una bona supervisió i en un moment relaxat del dia, si és que ho trobem, podem arribar a fer alguna "obra d'art" que després decora i dóna la nota divertida en parets, habitacions i menjador. No tan perfecta com les de la mostra, però feta amb tota la il·lusió.
4. Videos & Co.
En un dia de pluja no poden faltar els vídeos. Els prefereixo als canals de televisió, perquè pots controlar molt més el que els teus fills estan veient, a part d'estalviar-te tot tipus d'anuncis que conviden al consum infantil; de vegades és inevitable i sé que són nens del segle XXI que sempre volen més del que tenen (o tenen més del que necessiten i, en el fons, volen), però s'han d'anar fent aquests intents.
Moltes vegades costa posar-se d'acord en la pel·lícula i són dures les negociacions per arribar a triar una al gust de tots. A mi em sorprèn: quan érem petits, una tarda de pel·lícula ( fos la que fos) era una festa i tot ens feia il·lusió. En alguns moments els nostres fills conserven aquell entusiasme que tenien els seus pares per tot, criats en el respecte i el conformisme ( amb un entorn que ajudava molt més) i reconec que m'emociono pensant que una mica del que els ensenyes, els queda ( el 10%, com algú em va dir una vegada). Però altres vegades costa molt més i la persistència es ressent, afeblida davant l'impacte de la pressió social que els aborda des de ben petits. Supervivència parental i esforç, no hi ha una altra.
Altres vegades toquen sessions de vídeos de quan la Martina i el Jaume eren més petits. Els encanta veure's, pur narcisisme infantil: les seves cares més rodones, cossos aplatats, moviments de bebès i vocabulari limitat. I jo els miro amb nostàlgia d'àvia veient passar el temps, quan encara sóc una mare veient com creixen els nostres fills.
Existeixen ocasions especials en les quals no serveix ni la tele, ni els vídeos, ni els records, ni nostàlgies...Peus al sofà, salts, patadetes, "em poso en el teu lloc, m'has robat el meu"....és llavors quan un cinema, amb passeig, botes i tolls, ajuda a escampar i a trencar una mica amb els plans casolans. Canvi d'escenari, paraigues, i molt valor és l'única cosa que fa falta (molta falta!). La pantalla gegant, la foscor i l'olor a crispetes dels companys de butaques ( som família "sense crispetes", molt alternatius) els deixen calmats, com a mínim durant mitja pel·lícula. La resta, sempre acaba amb eñ Jaume assegut en la meva falda perquè està cansat i/o la Martina patint en la part trista que tenen la majoria de pel·lícules infantils. I jo relativitzant i pensant com era el cinema sense nens: possiblement em dormiria amb tanta tranquil·litat.
Menció apart rep el meu Ipad, cangur de luxe per a nens 2.0 que l'utilitzen sense cap dificultat, com tots els nens de la seva edat. Generació digital que permet un respir a pares que intenten no desfasar-se tecnològicament, acceptant els canvis evolutius dels seus fills. I, sobretot,sorpresos de la immediatesa de les coses.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
Segur que m'oblido de molts més consells de supervivència (pastissos casolans, playmobil, disfresses...), però tenint en compte que el dia només té 24 hores, de les quals més o menys, 14 estan desperts, l'oferta de plans no està gens malament. No fa falta posar-los tots en pràctica, encara que aviso que és possible amb nens moguts com els nostres, que només aprofiten la nit per descansar.
De moment, miraré cada el dia el cel, esperant que el bon temps s'aclareixi, aprofitant la llum i les activitats a l'aire lliure, perquè està clar que els nostres fills són d'exterior: és una cosa que porten en els gens ( sobretot, paterns).
Txell
